Fem botifarra als polítics de l'Estatut

Com que s'apropa la data de la votació al referèndum de l'Estatut i tothom hi diu la seva, he iniciat la meva pròpia campanya per un vot a favor de fer una botifarra explícita a tota la classe política catalana i espanyola que, amb aquest projecte d'estatut, m'han ben atipat.

Des de fa més de dos anys ens han farcit amb notícies, sovint contradictòries, sobre els avanços, retrocessos i acords d'un estatut que, amb l'aprovació i la il·lusió (diari de sessions) majoritària del Parlament de Catalunya i de bona part de la gent del país, ha acabat essent foc d'encenalls. El debat i els tràmits de l'Estatut han ocupat totes les tertúlies, les notícies, els articles dels diaris en un degoteig abusiu i constant que, si tinguéssim la paciència i l'oportunitat de fer-ne una lectura comparativa ben segur que ens en sorprendríem (o potser no tant).

De la il·lusió pel tripartit a la desil·lusió per l'Estatut. CiU per fer el paper de salvapàtries sense considerar que l'Estatut és una cosa de país i no de partit; el PSC per doblegar-se, com sempre, a les directrius del PSOE i deixar de mostrar els parers que havia mostrat a les negociacions a Catalunya; ERC per les seves pixades fora de test i contradiccions constants, per no saber estar on s'havia d'estar i per demostrar que, al capdavall, segueixen sent les joventuts de Convergència; ICV per fer seguidisme i acabar combregant amb rodes de molí. I el PP... val més que ho deixem córrer.

I, sobretot, decepció. Tots plegats van fer creure al país en l'Estatut aprovat pel Parlament, excitats per un clima de gran eufòria i de gran comunió entre els dirigents i la gent quan ja tots debien saber el paper que hauria de tenir cadascú (d'això segur que també se'n devia parlar als passadissos del Parlament al pacte del Setembre).

Per tot això he decidit fer botifarra als polítics catalans, que segueixen sent la mateixa oligarquia de sempre: les mateixes quatre cares de les mateixes famílies que sempre. Els que, des de sempre, remenen les cireres, porten els pantalons, tenen la paella pel mànec i tallen el bacallà. I així ens va.

O sigui que pel referèndum votaré una bona botifarra. No servirà per res, es considerarà un vot nul però, almenys, em quedaré a gust. I si les coses no canvien, em sembla que d'ara en endavant votaré sempre botifarra!.

Si també voleu votar botifarra, podeu descarregar-vos aquest PDF o fer-vos-en una de millor, que no costa gaire i relaxa força.

Si voleu col·laborar en la campanya, podeu descarregar-vos aquest altre PDF amb el cartell per penjar. Com en l'altre, si en voleu fer un altre millor que millor.